Tricentenari de la fi de la Guerra de Successió i del Decret de
Nova Planta
Enguany es compleixen 300 anys
de la finalització de la Guerra de Successió, que enfrontava els dos
pretendents al tron de la monarquia hispànica, tots dos membres d’altres
famílies reials i parents d’en Carles II, el darrer rei de la casa dels
Austria: el francès Felip de Borbó, nomenat hereu pel seu oncle Carles, i
l’arxiduc Carles d’Austria. En aqueix conflicte successori, que a la pràctica
es va convertir en una guerra de dimensió europea, el Regne de Mallorca i els
altres regnes i terres de la Corona d’Aragó, s’acabaren decantant per l’arxiduc
Carles, que havia promès respectar la legislació i les formes de govern
d’aquests territoris. La guerra acabà amb la victòria d’en Felip (V de Castella
i IV d’Aragó).
El darrer lloc a rendir-se al
nou rei Felip va ser el regne de Mallorca, a 1715. Dia 15 de juny, un exèrcit
de 12.000 soldats, comandat pel general d’Asfeld, desembarcà a la costa de
Felanitx. Dies després envià missatgers a diferents viles, entre aquestes Santa
Margalida, encarregats de dir-los que si no se rendien les atacaria i les
saquejaria. Les assemblees de les viles, atemorides davant aqueixa amenaça –no
podien fer res contra un exèrcit d’aqueixes dimensions— es rendiren sense
condicions, a fi d’evitar la destrucció dels pobles i dels termes. Els
borbònics eren capaços de dur-la a terme: anys abans, en Felip V havia ordenat
l’incendi i la deportació de la població valenciana de Xàtiva.
A l’Arxiu Municipal de Santa
Margalida es conserva la carta que va fer enviar el general d’Asfeld a Santa
Margalida, de dia 18 de juny, titulada “Orde
per entregar-se a nostron Senyor Rey Falipo Quinto”. En aqueixa carta, que
va dur el batle de Petra, es llegeix: “De orden del Sr. General cavallero Aspheld.
Me manda decir al baile y jurados de Santa Margarita que vengan luego luego a
entregarse al Señor Felipe Quinto, cuando no seran castigados sin la menor
dilación. Hoy al día diez y ocho de junio de 1715.” El mateix dia es va
reunir el mateix l’assemblea municipal a fi de dur a terme una assemblea
extraordinària, anomenada “Consell d’entregar-se nostra vila de Santa
Margalida al Senyor Rei Felip Quint que Déu guarde”, que comptà amb
l’assistènciadel batle i de la totalitat dels membres de l’assemblea (els
jurats i consellers). S’hi exposà “que
avui a les 9 del matí de part i orde del Generalíssim Aspheld, general de
l’armada del senyor rei Felip Quint se nos ha fet correu contenint que nostra
vila de Santa Margarita i son terme s’entreg a son favor i del Senyor Rei Felip
Quint, altrement passaran a conquistar a forces d’armes i així vosses mercès
nos aconsellaran lo que més convinga per guardar les nostres cases, honres i
vides”. L’assemblea municipal va acordar “tots concordants, ningun discrepant” que dos representants
municipals anassin aquí on es trobava el general d’Aspheld “a prestar-li obediència i vassallatge i li
suplicaran totes les honres, gràcies i favors i tot lo que sia en benefici de
nostron poble i vila de Santa Margarita”. El rector i el vicari de la
parròquia, que també intervengueren a l’assemblea, aprovaren i feren costat a
la decisió del municipi.
Finalment, després de la rendició de les
viles, l’1 de juliol la ciutat de Mallorca (que pocs anys després passà a ser
coneguda com Palma) es va rendir, a canvi d’una amnistia general en què es
respectaven les vides i els béns dels resistents. Però la rendició no va ser debades:
el rei Felip dictà el mateix any (1715) l’anomenat Decret de Nova Planta, publicat l’any següent. Els decrets de Nova
Planta (també se’n dictaren als altres territoris de la Corona d’Aragó)
suposaren la reorganització del govern i fixaren una situació legal que va
permetre la supressió del dret públic del regne i de la gran majoria de les
seves institucions.
Així, a 1718, en Felip V, a 1718 va ordenar “Quiero y es mi voluntad se observe
puntualmente lo que tengo mandado en el Decreto de Nueva Planta de esse Reino
de Mallorca, y en su consequencia he resuelto que no haya cuerpo que represente
al Reino ni el Grande y General Consejo que havía antes”. A la pràctica,
això va suposar la desaparició del regne de Mallorca, reduït a un títol buit de
competències, la substitució de les institucions mallorquines per d’altres
d’origen castellà i l’impuls de la castellanització lingüística de
l’administració municipal i de l’ensenyament que, a partir de 1768 i en
compliment de la “Cédula de Aranjuez”, s’hagueren de fer obligatòriament en
castellà (fins aleshores la documentació municipal de Santa Margalida era tota
en català). No ha estat fins al restabliment de la democràcia i a l’aparició de
l’anomenat Estat de les autonomies que Mallorca ha recobrat part del seu antic
autogovern i dels usos lingüístics anteriors a 1768.