dijous, 26 de setembre de 2013

Texts de Joan Mascaró i Fornés sobre els professors i els mestres d'escola

La terra i el cel són la gran escola de  l’home. Els mestres són Déu i la natura i el seu esperit. Naturalment que els estudis d’idiomes i literatura han de començar pels propis, com també la geografia, la història i la vida. Sempre s’ha d’anar d’allò conegut a allò desconegut. Educar és formar un ambient de bondat, veritat i bellesa per ajudar a la vida que tots els nins i les homes ja viuen. Jo crec que tot d’una que el nostre poble desperti sentirà l’alegria de trobar-se; i a la seva cultura natural hi anirà afegint elements d’altres cultures, sempre amb harmonia.  

Fa molta de pena veure que a Mallorca la “enseñanza oficial” ha procurat desterrar sempre tot contacte amb la vida que comença naturalment en les coses conegudes. Els infants han de començar a estimar els ocells, flors, plantes, arbres, mar, cel, terra, muntanyes, història, vida, llengua i tradicions de Mallorca abans  d’anar a les  altres  illes, a Catalunya, València, Castella i resta d’Espanya, Europa i tot el món. És la intensitat d’amor que ens fa universals, i aquesta intensitat s’obté anant de les coses  de prop a les d’enfora.

Jo estim  totes  les  terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions; i crec que el motiu és que estim  tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l’amor d’un castellà a Castella, d’un irlandès a Irlanda, d’un indi a l’Índia. El gran problema  és crear  unitats  fortes, assimilant les coses universals. Aleshores es pot resoldre el gran problema de la unitat i de la varietat.




Sí. La filosofia i lletres pot ajudar a ésser un mestre d’escola una de les professions més nobles de l’home. El títol més gran de Jesús sobre la terra va ésser el de Mestre. Qué cosa més gran hi ha que la de dirigir els esperits?  Pesem en aquells grans mestres i grans deixebles de Grècia: Sòcrates, mestre de Plató, Plató mestre d’Aristòtil; Aristòtil mestre d’Alexandre el Gran. Alguns pensen que ésser mestre d’escola és poca cosa, sobretot si és de nins petits. Si el nin petit està malalt, no procuren els pares tenir un bon metge? O és que diuen: és un nin petit, ja basta un  curandero  qualsevol!  No procuren el millor metge. És, però,  veritat que del punt de vista econòmic l’ensenyament, tant a l’escola de nins, com de joves, com de joves grans a les Universitats no té  un camp digne i noble com caldria. per això els que hi tenen vocació — el mestre d’escola és com el poeta — s’hi han de dedicar. Ens manquen mestres poetes, mestres creadors.