Dades sobre la construcció del cementeri municipal

Avui dematí ha vengut ha vengut a veure'm un veïnat de la Vila que m'ha demanat quan es va construir l'actual cementeri. Li he dit que recordava que era a la dècada de 1870. Al cap d'una estona, cercant altres coses, he vist que fa temps que havia fet diversos regests (resums) de les actes municipals en què hi havia dades sobre aqueixa qüestió. Ho aferr per si a qualcú li interessa.

1870, març, 25.- Reunió de l’Ajuntament i de la Junta Municipal de Sanitat. Es fa referència al mal estat del cementeri: “estado deplorable del actual cementerio, al estar situado contiguo a la Iglesia, las mals circunstancias que reune, su reducida capacidad, pues únicamente tiene una superficie de trescientos sesenta metros cuadrados, insignificante para una población como esta que cienta cerca de tres mil almas, a consecuencia de lo cual sucede con bastante frecuencia que al procederse a la excavación de alguna sepultura en el terreno que le corresponde se encuentran con cadáveres medio consumidos y además que no existe en dicho local depósito para los mismos teniendo que servirse para un obgeto de tanta trascendencia de los bajos de la escuela de niños situada a poca distancia del local, les ponía en el caso y era su deber de acordar la translación del cementerio a un terreno más a propósito y que reuniese todos los requisitos y demás condiciones higiénicas tan recomendadas por el Gobierno de la Nación y por el de esta Provincia en sus últimas circulares publicadas en el boletín oficial y en particular en el nº 5.472 del día 27 de noviembre de 1867 recomendando la higiene del señor Monlau."

L’Ajuntament resol per unanimitat cercar un nou lloc adient. Es discuteixen diversos llocs; el metge cirurgià Andreu Alòs, vocal de la junta, proposa com un dels llocs més avantajosos el situat a l’indret anomenat “Son Gotlet”, propi d’Antoni Dalmau, atès que “además de estar situado en uno de los puntos más secanos del distrito y existir una eminencia entre el terreno y la población, que impide que los vientos puedan llegar a la misma, reune todas las demás condiciones higiénicas que están prevenidas” i el seu propietari ho cediria gustosament. Anaren a l’indret, hi feren síquies, quedaren satisfets, i s’aprovà per unanimitat que el presiden es veuria amb el propietari per comprar el terreny, i una altra porció de don Gabriel Estelrich, perquè el cementeri tengués una “figura cuadrilateral”; el senyor no té incovenient a vendre’l tot d’una que l’acord hagi tengut l’aprovació de la Diputació Provincial i del governador, tal com es preveu en el paràgraf 5è de l’article 52 de la Llei municipal vigent.

1871, gener, 22.- S’acorda la construcció del cementeri a Son Gotlet, segons projecte i plànols de l’arquitecte provincial Miquel Rigo, aprovat per la Diputació Provincial. S’acorda comprar més terrenys per a la construcció del cementeri, perquè no són suficients.

Font: Arxiu Municipal de Santa Margalida 47

AMF

Sant Valentí a Santa Margalida, abans del Dia dels Enamorats

Molt abans que el Dia de Sant Valentí passàs a ser celebrat a Mallorca com el Dia dels Enamorats --a mitjan segle XX, o més envant-- la festivitat d'aqueix sant ja era celebrada a Santa Margalida. Ja ho era, com a mínim, en el segle XVI. Per què? Perquè al nostre poble, almanco des d'aqueixa època ja hi havia dones que tenien Valentina com a nom de bateig. És el cas, per exemple, de na Valentina, muller de Miquel Monjo, documentada el 20 de maig de 1565, com a comare (padrina de fonts) de na Bet Anfós, o de na Margalida Valentina --en aqueix cas es tracta d'un nom compost--, filla d'en Francesc Molines, batiada el 29 d'agost de 1565.

Desconeixem si a Santa Margalida hi arribà a haver homes que es diguessen Valentí com a prenom, però no seria estrany, ja que es documenta com a malnom també en el segle XVI. Per exemple, el 15 de maig de 1594 hi apareix Rafel Femenia (a) Valentí. En tot cas, s'ha de tenir present la possibilitat que els homes que eren Valentí de malnom els diguessen així perquè eren descendents de dones que havien estat valentines de nom.

En resum: almanco des del segle XVI, a Santa Margalida hi ha gent que de malnom és Valentí i dones dones que nomen Valentina. No n'hi hagut mai moltes, però aqueix prenom ha estat i és característic de Santa Margalida. I les valentines vileres fan festa avui, dia 14 de febrer. No sé si sempre ha estat així, però qui escriu aqueixes planes en brufa una avui vespre d'ençà de que era petit.

PD: les dades històriques procedeixen dels llibres sacramentals de Santa Margalida depositats a l'Arxiu Diocesà de Mallorca (Palma)

AMF

Avui, actuació de l'equilibriste a l'auditori a les 22 h

Indie rock, amb un so de vegades reposat, de vegades més guitarrer i sempre molt personal, amb influències que van des del powerpop i l’americana a l’indie rock més vigorós. Amb lletres cuidades i –cosa poc habitual en aqueixes músiques— en català. El seu recent disc, Què en saps tu de biccletes i parafangos?, n’és la millor carta de presentació. Absolutament recomanables.

Ha sortit el primer Cercavila!

Ja ha aparegut el primer CERCAVILA, el programa d’actes culturals a la Vila, elaborat per les àrees de Cultura i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Santa Margalida.

Conferència sobre els Darrers Dies (Carnaval) a la Mallorca d'un temps

Ahir, dia 11 de febrer, el Dijous Llarder, a la Sala de la Rectoria es va dur a terme la conferència Els Darrers Dies (el Carnaval) a la Mallorca d’un temps, càrrec de Felip Munar, professor de Cultura Popular a la Universitat de les Illes Balears. Munar explicà quin és l’origen del Carnaval o Carnestoltes, en remarcà l’antiguitat, atès que es remunten a l’època romana o fins i tot a temps anteriors, i es va referir a les particularitats del Carnestoltes o Carnaval de diferents pobles de Mallorca.


Munar també es referí a les característiques i anècdotes de la festa a la Vila de Santa Margalida a darreries del segle XIX i a la primera meitat del segle XX, a partir de texts procedents de diverses publicacions de l’Ajuntament de Santa Margalida, part dels quals apareixen reproduïdes en altres entrades d’aquest mateix blog. Així mateix, durant el torn de preguntes i diàleg que seguí a la conferència, Munar va recalcar que la festa actual és molt diferent de l’antiga per mor que havien canviat molt les circumstàncies socials i econòmiques; per exemple, indicà que a hores d’ara hi havia moltes d’oportunitats per fer festa i llibertat per a criticar el poder establert i que, d’altra banda, la Quaresma no era actualment el període d’abstinència que va ser en temps dels nostres majors.

Les publicacions de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament, penjades a la xarxa

A fi de facilitar-ne la consulta i la divulgació, totes les publicacions que dugui a terme l'Àrea de Cultura i Patrimoni seran penjades a la xarxa, si és possible en format pdf. A hores d'ara, ja hi podeu trobar dos números de la col·leció Tintinanbula: Portals oberts al carrer, obra de Josep Alomar, Rafel Bordoy i Cristòfol Morey (2008) i Les arrels margalidanes del poble de Xaló, obra d'Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo i Josep Mas (2009) De més a més, la intenció es anar penjant a la xarxa, en aqueix mateix blog i a la plana de l'Ajuntament, els llibres i opuscles publicats amb anterioritat. Podeu descarregar els llibres pitjant damunt la imatge de cada un:

Primera aportació: una tesi sobre en Joan Mascaró i Fornés

Com havíem indicat a l'entrada que fa de presentació, una de les finalitats del blog és donar a conèixer treballs, articles, etc., d'àmbit cultural, patrimonial, relatius a la normalització lingüística que consideram que poden ésser d'interès per a la ciutadania del municipi, sobretot perquè s'hi refereixen --directament o indirecta-- o perquè són obra de persones del nostre municipi o que hi estan vinculades.


Aprofitarem l'avinentesa per donar a conèixer una tesi doctoral sobre Joan Mascaró i Fornés, El Ioga de Joan Mascaró i Fornés, obra d'en Joan Miquel Mut Garcia, que va ser defensada a la UIB l'any 2005. Podeu consultar-la aquí.