La terra i el cel són la gran escola de
l’home. Els mestres són Déu i la natura i el seu esperit. Naturalment
que els estudis d’idiomes i literatura han de començar pels propis, com també
la geografia, la història i la vida. Sempre s’ha d’anar d’allò conegut a allò
desconegut. Educar és formar un ambient de bondat, veritat i bellesa per ajudar
a la vida que tots els nins i les homes ja viuen. Jo crec que tot d’una que el
nostre poble desperti sentirà l’alegria de trobar-se; i a la seva cultura
natural hi anirà afegint elements d’altres cultures, sempre amb harmonia.
Fa molta de pena veure que a Mallorca la “enseñanza oficial” ha procurat
desterrar sempre tot contacte amb la vida que comença naturalment en les coses
conegudes. Els infants han de començar a estimar els ocells, flors, plantes,
arbres, mar, cel, terra, muntanyes, història, vida, llengua i tradicions de
Mallorca abans d’anar a les altres
illes, a Catalunya, València, Castella i resta d’Espanya, Europa i tot
el món. És la intensitat d’amor que ens fa universals, i aquesta intensitat
s’obté anant de les coses de prop a les
d’enfora.
Jo estim totes les
terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races,
religions i opinions; i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em
fa comprendre l’amor d’un castellà a Castella, d’un irlandès a Irlanda, d’un
indi a l’Índia. El gran problema és
crear unitats fortes, assimilant les coses universals.
Aleshores es pot resoldre el gran problema de la unitat i de la varietat.
Sí. La filosofia i lletres pot ajudar a ésser un mestre d’escola una de les professions més nobles de l’home. El títol més gran de Jesús sobre la terra va ésser el de Mestre. Qué cosa més gran hi ha que la de dirigir els esperits? Pesem en aquells grans mestres i grans deixebles de Grècia: Sòcrates, mestre de Plató, Plató mestre d’Aristòtil; Aristòtil mestre d’Alexandre el Gran. Alguns pensen que ésser mestre d’escola és poca cosa, sobretot si és de nins petits. Si el nin petit està malalt, no procuren els pares tenir un bon metge? O és que diuen: és un nin petit, ja basta un curandero qualsevol! No procuren el millor metge. És, però, veritat que del punt de vista econòmic l’ensenyament, tant a l’escola de nins, com de joves, com de joves grans a les Universitats no té un camp digne i noble com caldria. per això els que hi tenen vocació — el mestre d’escola és com el poeta — s’hi han de dedicar. Ens manquen mestres poetes, mestres creadors.
